El model turístic del Govern de la Generalitat de Catalunya

Segons el Balanç turístic anual (2016) de l’Observatori del Treball i Model Productiu (GenCat), actualment a Catalunya (Principat) hi ha 61.517 allotjaments turístics, que sumen un total de 918.862 places (hotels, càmpings, turisme rural, apartaments turístics, i habitatges d’ús turístic)1. Tot això sense comptar els habitatges d’ús turístic il·legals que no estan comptabilitzats en les estadístiques oficials.

En relació al nombre de viatges de turisme, al 2016 Catalunya va tenir un total de 36,2 milions de viatges turístics, dels quals 18,1M van ser estrangers (45%), 12,9M catalans (42%), i 5,2M de l’Estat espanyol (13%). Catalunya és la principal destinació de turisme estranger de l’Estat espanyol, i juntament amb les Illes i el País Valencià configurem un territori amb forta atracció turística internacional2.

El sector turístic ocupa a Catalunya al voltant d’unes 400.000 persones, i representa aprox. un 13% dels ocupats.

L’any 2016 la despesa turística va ser de 20.847M€, i es calcula que el turisme suposa un 15% del PIB de Catalunya.

Des del punt de vista macroeconòmic i fent una anàlisi acrítica, doncs, es podria pensar que en el sector turístic tot son bones notícies, que funciona correctament i que és bo per al país.

Però la realitat no és tan bonica com sovint es vol pintar.

Per començar, cada cop es necessiten moure més turistes estrangers per obtenir menors guanys. Així, mentre l’increment de turistes estrangers el 2016 va ser d’un 4,2%, la seva despesa turística només va pujar un 3,9% (i això tenint en compte valors corrents; en valors constants l’impacte econòmic real encara seria menor).

I tot això emmarcat per unes polítiques públiques que impulsen un model turístic basat, com tot el capitalisme, en la privatització dels guanys en poques mans i la socialització de les pèrdues i els impactes negatius per al conjunt de la ciutadania.

En el sector turístic hi ha una elevada precarització dels llocs de treball, amb salaris més baixos i temporalitat més alta que a la resta de sectors econòmics.

El turisme genera uns elevats impactes ambientals i territorials, amb uns elevats consums d’aigua i energia (amb espoli de recursos com l’aigua del Ter i l’Ebre inclosos), i amb una elevada concentració i pressió territorial al litoral que, exceptuant el reducte del Delta de l’Ebre, ha portat a tenir un 70% de les platges del país completament urbanitzades.

El turisme provoca un encariment dels preus dels habitatges que en dificulten l’accés quan no l’expulsió de les veïnes que habiten determinats barris amb forta pressió turística. Unes dades per entendre la magnitud de la tragèdia: A finals de 2016 a Catalunya hi havia 55.550 pisos turístics amb 305.718 places (al 2016 van atrapar a les places hoteleres), amb un creixement anual del 18%. Així en un sol any van aparèixer 8.308 nous pisos turístics amb 45.706 noves places. En un sol any! I això només comptant els legals! A la ciutat de Barcelona hi ha uns 16.000 pisos turístics, i es calcula que un 40% són il·legals. Aquests pisos turístics ja suposen el 8% del parc de lloguer de la ciutat, amb una concentració del 65% de l’oferta en només 10 barris (dels 73 que té la ciutat) que pertanyen sobretot als districtes de Ciutat Vella i l’Eixample. Aquí la situació ja és insostenible per als veïns i veïnes.

Algunes de les polítiques turístiques impulsades pel Govern són de cartró-pedra, volent vendre productes com a molt espectaculars, però que en realitat no s’aguanten per enlloc i són un malbaratament de molts milions d’euros públics. Alguns exemples de la política turística d’aparador:

  • Circuit de Catalunya: rescatat amb 7,5M€ al 2016 i 2,5M€ al 2015, sent una instal·lació que es manté sistemàticament en pèrdues des del 2009 quan la va rescatar Avançsa, una empresa pública de la Generalitat teòricament dedicada a la promoció industrial. Un Circuït en pèrdues al que ara el Govern li fa un PDU per seguir especulant amb el sòl. No seria millor invertir aquest milions d’euros en un veritable pla de reindustrialització del Vallès tot reciclant espais industrials existents?
  • Pistes d’esquí: 6 de les 9 pistes d’esquí alpí han estat rescatades per la Generalitat (sobretot des que CiU entra a Govern l’any 2010, que des d’aleshores en rescata 4). 5 pistes són de FGC (Vall de Núria, La Molina, Espot, Port Ainé i Vallter 2000) i una està capitalitzada a través d’Avançsa (7,3M€ de rescat) i gestionada per una empresa privada (és a dir despesa pública, i beneficis privats). Pistes d’esquí rescatades i que acumulen unes pèrdues en explotació de més de 60M€, a més de totes les despeses de promoció (al 2015 es van gastar 650.000 euros en promoció de l’esquí). No seria millor destinar tots aquests milions d’euros a ajudes directes o plans de desenvolupament de les activitats pròpies del territori, com la ramaderia o la gestió forestal, o la preservació de la natura?
  • BCNWorld: Han fet un bon ridícul, un autèntic esperpent, prometent la creació d’un megapol turístic a base de joc que generaria fins a 40.000 llocs de treball, i tot a partir d’una idea que no ha estat mai ni tant sols un projecte (ni ningú ha vist mai ni un trist pla de negoci) de la que ara veiem que tot era fum. Confondre a la gent per justificar una operació de compra-venda d’uns terrenys tòxics que La Caixa no sap com treure’s del damunt. Una opció de compra per 110M€ que manté la Generalitat per adquirir 150ha de La Caixa. No seria millor destinar tots aquests diners a continuar amb els plans de diversificació i desestacionalització turística que durant 30 anys porten desenvolupant els agents del territori?

Com s’ha exposat amb tots aquests arguments, des del nostre punt de vista el turisme és un problema de país per la sobre explotació del territori i per la càrrega insostenible per a la població resident.

No podem continuar amb la política del creixement continuat que ha comportat uns desequilibris importants, amb barris impossibles de viure-hi dignament i comarques amb la majoria d’habitatges buits quasi tot l’any però els seus habitants han de marxar per no poder assolir els preus de l’habitatge.

Davant d’aquesta situació el Govern, en comptes de treballar en alternatives productives al turisme, continua amb:

  • Polítiques promocionals què sobretot afavoreixen els interessos privats (l’Agència Catalana de Turisme participarà durant el 2017 en 53 fires internacionals);
  • Polítiques d’aparador amb malbaratament de recursos públics (Circuit de Catalunya, Pistes d’esquí, BCN World,…);
  • Polítiques desreguladores del sector què afavoreixen els interessos dels especuladors, com ara:
    • El decret de reglament d’allotjaments turístics (tant desregulador què no contempla ni la modalitat d’allotjament turístic dels hostels –sota el paraigües dels albergs d’infància i joventut-).
    • La desregulació de les agències de viatges, mitjançant la proposta de supressió dels articles 54 i 55 de la llei de Turisme. (Per cert, una Llei de l’any 2002 que han anat reconfigurant per la porta del darrera a partir de modificacions puntuals via lleis d’acompanyament)
    • La modificació de la normativa per la declaració de municipi turístic, ampliant el ventall de situacions que en permeten la declaració.

I és per tot això que des de la CUP-CC entenem que cal posar fre a aquesta situació i reorientar profundament la política turística:

  • Retirada dels PDU’s que aprofundeixen en la destrucció del territori i en el malbaratament de recursos públics (Circuït de Catalunya i CRT-BCNWorld).
  • Retirada de la proposta del decret de reglament d’allotjaments turístics, i establiment d’una moratòria sobre les noves construccions destinades a l’allotjament turístic en tot el territori.
  • Anul·lar la qualificació de municipi turístic.
  • Garantir la dignitat en els llocs de treball dels sector turístic (precaritzats, temporalitzats i feminitzats).
  • Destinar la totalitat de la recaptació de la taxa turística a pal·liar els impacte negatius del turisme sobre la població, reduint a zero el pressupost promocional.
  • Realitzar una auditoria pública des de la situació anterior a l’adquisició de les estacions d’esquí fins a l’actualitat, tot establint els mecanismes adients per a la depuració de responsabilitats.
  • Presentar propostes d’alternatives productives al turisme, basades en el desenvolupament de l’economia local, el respecte al medi ambient i la dignitat dels llocs de treball.
  • Deixar de subvencionar amb diners públics aquells esdeveniments “culturals” dirigits als turistes amb detriment del foment de la cultura dirigida las residents.

Mesures que defensem per tal què la República que entre totes construirem no sigui la de l’espoli territorial, ni la de la precarització del treball, ni la de l’ètica dels casinos, ni la dels rescats públics d’inversions privades, ni la de l’expulsió de les veïnes de casa seva, dels seus barris, o dels seus municipis, ni la del foment de la cultura portes en fora, ni la que fomenta l’enriquiment dels especuladors en prejudici de la majoria.

La República què volem construir ha de ser la república de totes.

1 Places: 306.691 (hotels), 269.487 (càmping) 18.730 (rural) 258.528 (apartaments i HUT’s)

2 Turistes estrangers (2016): 12.993,3 Illes, 7.749,4 P. Valencià, 17.446 Catalunya

Sergi Saladié Gil. Diputat de la CUP-CC.